miércoles, 26 de noviembre de 2008

Mirar i no vore

Fa alguns mesos vaig llegir un llibre que em va posar la carn de gallina. Es diu Putas a la fuerza i l´ha escrit el reporter andalús Moisés Peñalver. És un d´aquells treballs que et reconcilien amb la professió de periodista, que es diu. Un reportatge que ens mostra la cruesa d´una realitat que tenim ben a prop, però que preferim no vore. Per dur-lo a terme, Peñalver ha entrevistat 5 dones que, després d´haver estat obligades a exercir la prostitució durant un temps, han aconseguit fugir del laberint. És una mostra només d´una realitat major que tenim ben a la vora, però resulta més que suficient per a entendre les dimensions de la tragèdia i la hipocresia que l´envolta i que l´empara. En l'Estat espanyol hi ha prop de 400.000 dones que es prostitueixen, en polígons industrials o en camins rurals, al carrer o, les més afortunades, en els clubs que proliferen per les carreteres i els afores dels nuclis urbans. I, segons una comptabilitat aproximada, 9 de cada 10 ho fan en contra de la seua voluntat. Forçades per unes màfies que les violen, les amenacen, les agredeixen i, si no accepten fer de putes (sovint a canvi de poc o de no res), simplement les maten. El resultat de l´equació mareja: al voltant de 360.000 dones, arreu de l'Estat, viuen en una situació pròxima al segrest, en unes condicions laborals (per dir-ho d´alguna manera) i de salut més que precàries, sotmeses en molts casos a violència. Sense drets, sense futur. 360.000 persones. Que es diu prompte.

M´ha vingut al cap aquest llibre perquè el Ministeri d'Igualtat ha presentat aquests dies un esborrany contra el tràfic de dones, la via d´alimentació principal del negoci de la prostitució. Un projecte que pretén, més enllà de sensibilitzar els ciutadans, establir polítiques de cooperació amb altres països que permeten combatre les causes i garantir la seguretat de les dones que es decideixen a denunciar la situació que pateixen. No serà fàcil. Les màfies controlen la vida de les seues prostitutes a través de la coacció: la por a patir maltractaments (o a ser assassinada) o la por a la violència que les màfies puguen exercir contra les seues famílies és una arma difícil de contrarestar. Però, fins i tot si hi ha denuncia, no és segur que prospere: massa traves, massa terminis. La policia no ho té fàcil, ara per ara, per demostrar la culpabilitat dels proxenetes.

L´esborrany, segons han denunciat les associacions implicades, no ataca de front el problema. Ni tan sols planteja un debat sobre l´eventualitat de prohibir la prostitució: potser hi ha massa interessos. És un negoci que mou xifres fabuloses, milions d´euros que van a parar no sols a les caixes registradores dels clubs o a les butxaques dels proxenetes que pul lulen pels camins. També als balanços dels periòdics que tenen en els anuncis de contactes una important font d´ingressos. Segons una estimació, els diaris de més tirada de l´Estat poden recaptar prop de 5 milions d´euros anuals a través d´aquests anuncis. La Federació de Dones Progressistes ha demanat que se´n recomane la supressió, però l´esborrany no hi fa esment. Massa beneficis pel mig.

Els partidaris de regular la prostitució com un treball afirmen que hi ha dones que ofereixen el cos perquè volen. Però aquesta decisió personal no resulta suficient. De la mateixa manera que l'Estat regula les hores extra o les mesures de seguretat i higiene en la indústria, té també la capacitat de decidir quins treballs podem considerar o no dignes. I prohibir-los o autoritzar-los més enllà de la voluntat d´exercir-los que puguen manifestar les persones. I la prostitució no és un treball digne, es mire com es mire. És simplement un negoci molt voluminós que s´aprofita de la misèria d´unes persones. Una pràctica basada en la violència i la coacció permanents que obliga a moltes dones a viure com a esclaves. Una situació flagrant que tolerem sense immutar-nos. O que fins i tot contribuïm a potenciar, amb els nostres diners o amb el nostre silenci. Davant dels nostres ulls se segresta, se viola, s´amenaça i es mata. I nosaltres mirem i no volem vore. Quina pena que l´esborrany del Ministeri s´empare d´aquesta mateixa hipocresia.

Artículo de Vicent Usó en El Periódico Mediterráneo sobre el libro Putas a la fuerza (Lectio Ediciones), de Moisés Peñalver.

1 comentario:

Anónimo dijo...

hola, yo tengo este llibro y me lo he leido varias veces, quisiera poder hacerle una entrevista al autor.